6 d’abril del 2008

Rafael Azcona

Al programa del dia 28 de març, vam dedicar un espai al guionista de cinema espanyol Rafael Azcona Fernández, en motiu de la seva mort.

Es tracta d’un guionista que ha participat en moltes de les pel·lícules que han marcat una evolució important en el cinema espanyol. Ha participat en molts guions de la cinematografia espanyola, com El verdugo, Plácido, El jardín de las delicias, La vaquilla, El bosque animado, Soldadito español, Pasodoble, Sangre y arena, Ay Carmela, Belle époque, Tirano Banderas, La celestina, La niña de tus ojos o La lengua de las mariposas.

Azcona va començar la seva carrera professional com a novel·lista: va escriure El estrafalario i Vida del repelente niño Vicente, i també va col·laborar en revistes humorístiques com La Codorniz. Va ser una de les seves novel·les, la titulada El pisito, la que va endinsar-lo en el món del cine. Marco Ferreri, un director italià, va voler adaptar El pisito a guió cinematogràfic. Per un moment, la situació d’Azcona al món del cine semblava provisional, però finalment va dedicar-hi la resta de la seva vida. En els seus primers guions, El pisito, El cochecito, El secreto de los hombres azules, El verdugo, etc, Azcona feia un retrat de l’època que vivia, i també una denúncia social. Sempre, però, va voler reflectir la realitat espanyola en el món del cinema.

El seu primer guió propi va ser per la pel·lícula Plácido, de García Berlanga. Cal dir que aquest guionista, Rafael Azcona, va guanyar diversos Óscars, el 1988 per El bosque animado, i el 1998 va rebre un Óscar honorífic per tota la seva carrera.

Va ser Luz Casal qui va cantar les lletres d’aquesta pel·lícula d’animació. Per aquesta pel·lícula, El bosque animado, del 1998, també li havien donat un Goya al millor guió, tal com va passar amb la pel·lícula Ay, Carmela, del 91, amb el director Carlos Saura, per la qual va rebre un Goya al millor guió adaptat.El 1993 va rebre un Goya al millor guió original per Belle Époque, amb Fernando Trueba, i l’any següent un altre Goya al millor guió adaptat per Tirano Banderas.

En total, són cinc goyes, a més del premi Nacional de Cinematografia el 1982, la Medalla d’Or de les Belles Arts el 94, i el Goya d’honor el 98. El cineasta José Luis Cuerda va declarar que Rafael Azcona va escriure les millors històries del cinema espanyol.

I és que Azcona ha estat un guionista amb un carrera realment meritòria, ha participat en pel·lícules de cineastes espanyols com Luis García Berlanga, Carlos Saura i Fernando Trueba, i ha escrit molts dels guions que configuren la història del cinema espanyol. Segons la presidenta de l’Acadèmia de Cinema, Ángeles González, amb la pèrdua d’Azcona, desapareix un dels més grans escriptors de cinema d’Europa, no només d’Espanya.