Bandes sonores

Com ja sabreu, a La casa de vidre dediquem cada programa a la banda sonora d'una pel·lícula. Fins ara, les havíem escollit nosaltres, però a partir del programa del 10 de maig comencem el concurs, anomenat La pedra preciosa, en què els oients teniu la possibilitat, si encerteu el repte que us proposem, d'escollir la banda sonora del proper programa. Què us sembla? Ara us toca a vosaltres! Poseu-vos les piles, perquè el primer que ens enviï un e-mail a lacasadevidre@sants3radio.cat o ens deixi un comentari en aquest mateix bloc amb la resposta correcta, serà qui escollirà la propera banda sonora!

Aquestes són les bandes sonores que hem anat posant, des que vam començar el programa:

Once, de John Carney (8 de març)

Once, de John Carney, és una pel·lícula molt recent que pren com a escenari la ciutat de Dublín. Un Dublín que és testimoni d’una història d’amor, un Dublín que és espectador, potser seria millor dir oient, de la música que trenca amb el silenci dels carrers, un Dublín melòdic, vital, i alhora, somiador.

Són els actors que interpreten els dos papers principals, protagonistes d’aquesta història d’amor, els que donen veu a la banda sonora de Once. Glen Hansard, guitarrista i cantant irlandès del grup de rock The frames, i Marketa Irglova, una compositora i cantant txeca. Aquests dos joves ja havien enregistrat un disc junts, The Swell Season, i aquesta és la primera vegada que s’enfronten al repte de participar en una producció cinematogràfica. Estem parlant d’una banda sonora que ha rebut dues nominacions als premis Grammy, una d’elles, per la cançó Falling Slowly. Aquesta pel·lícula que ha enamorat a tants espectadors que, una vegada asseguts a la butaca, s’han vist immersos en aquesta atmosfera en què les notes dibuixen el lligam amorós entre una noia immigrant i un jove irlandès. A banda de la cançó guanyadora de l'Òscar, en podem destacar d'altres, com són Lies i If you want me.

Rent, de Jonathan Larson (15 de març)

És la història d’un grup de joves que intenten sobreviure en un Nova York dels anys 90, en el qual hi ha molta gent afectada pel virus del SIDA. És un musical de Jonathan Larson, i ens mostra, com mai no ho havia fet abans el gènere musical, personatges que són clarament bisexuals, homosexuals, i fins i tot transexuals. Aquest musical està inspirat en una obra de Puccini, La Bohème. Aquest magnífic musical va guanyar quatre premis Tony i el premi Pulizer. Seasons of love és la cançó d’arrencada del musical.

La pel·lícula Rent és una crítica social del Nova York dels anys 90, on moltes persones se sentien fora de la societat, marginats. És un musical que ens parla de les diferències socials, de gent amb SIDA... No day but today és el reflex d’aquesta societat tan dividida, on hi ha persones que no tenen la vida gens fàcil, i que han d’aprendre a pensar en aquest carpe diem que tenim tots interioritzat sense ser gaire conscients, realment, del valor que té. Perquè no hi ha futur, el que compta és cada hora, cada dia, cada moment.

Un recull de cançons dels Rolling, a causa de l'estrena de la pel·lícula de Martin Scorsese Shine a light. (5 d'abril)

En aquest cas, no és la banda sonora de cap pel·lícula, però té molt a veure amb l’actualitat en el món del cine. I és que Martin Scorcesse, després de guanyar un Òscar per la millor pel·lícula i direcció per Infiltrados, s’ha endinsat en el món del rock dels anys 60 i 70 i ha fet un documental sobre els Rolling Stones. En aquesta llargmetratge, titulat Shine a light, el director fa una entrevista amb tots i cadascun dels membres d’aquesta banda de rock configurant així la seva història musical com a grup. És per aquesta raó que en el nostre programa vam posar cançons com Satisfaction, Angie, Paint it black.

Pulp Fiction, de Quentin Tarantino (28 de març)

La selecció musical que Tarantino va realitzar pel seu film és brillant. Aquesta pel·lícula s'ha convertit en una de les pedres angulars de la cinematografia nord-americana de final de segle. Per descobrir l'excel·lència de la banda sonora de Pulp Fiction només cal escoltar el ja clàssic diàleg entre Tim Roth i Amanda Plummer a la cafeteria i la cançó Misirlou.

La banda sonora de Pulp Fiction de Quentin Tarantino és una de les culpables que s'haguessin d'incloure diàlegs del film intercalats amb la música. No obstant això, aquesta ho fa d'una manera intel·ligent, a diferència d'altres. Amb la cançó You never can tell assistim a una de les escenes de ball més memorables de la història del cinema entre Vincent Vega (John Travolta) i Mia Wallace ( Uma Thurman), que fins i tot ha estat parodiada en Els Simpson i la pel·lícula de Dreamworks Hormigaz, entre d'altres.

Es tracta d’un veritable repertori de bona música i diàlegs brillants, incloent el fragment bíblic preferit de Julius (interpretat per Samuel L. Jackson)," Ezequiel 25:17". La pel·lícula és un clàssic i la banda sonora no podia ser menys. També recomanem la cançó Girl, you'll be a woman soon.

Billy Elliot (3 de maig)

Billy Elliot és una pel·lícula d’Stephen Dandry, de l’any 2000, que ens presenta la història d’un nen d’onze anys que es vol dedicar a la dansa. La seva família s’hi negarà, perquè són pobres, i creuen que el seu fill ha d’aprendre alguna cosa que li sigui útil en el futur. Però Billy, el protagonista, en el seu afany per aprendre a ballar, assistirà a les classes de ballet d’una professora fins a esdevenir un gran ballarí. La música és també protagonista en aquesta pel·lícula, ja que és aquella que separa el món fictici que crearà Billy, del món real. Hi haurà moltes seqüències que seran com clips musicals, i això ens introdueix en aquest espai de llibertat que atraurà tan a aquest nen d’onze anys. Un dels clips musicals el trobem a l’inici de la pel·lícula, on una de les cançons de T-Rex acompanyen els diferents plans de Billy. Escolta, des d'aquí mateix, Cosmic Dancer:

Amb el guió de Lee Hall, Dandry ens afegeix una imatge d’un barri obrer als anys vuitanta, i ens centra l’atenció en una sola figura: un nen d’onze anys que vol ser ballarí. Malgrat totes les dificultats que això li suposa, per part de la seva família i la seva situació econòmica, finalment acabarà esdevenint un ballarí excel·lent. Perquè, si un creu en les seves possibilitats, possiblement trobarà allò que busca. És exactament aquesta idea la que una de les cançons de la banda sonora de Billy Elliot vol transmetre: es tracta de la cançó I believe, d’Stephen Gately.

Billy Elliot ens parla de temes com la pobresa, l’homosexualitat, i fins i tot ens endinsa en la psicologia d’un nen que aconsegueix vèncer tots els problemes a base d’esforç i, sobretot, d’autoconfiança. A town called Malice, de The Jam, composada per Paul Weller.

Forrest Gump (10 maig)

La banda sonora de Forrest Gump de Robert Zemeckis repassa un capítol turbulent de la història nord-americana amb clàssics dels 60 i 70. És un còctel complet que regirà grans figures de la música. El film va evolucionant en sons al llarg de la història americana. L'assassinat de John Lennon, les relacions amb la Xina comunista, l'escàndol de Watergate i el conflicte bèl·lic de Vietnam estan acompanyats d'una banda sonora inoblidable. Els millors versos de cada època han estat retallats i enganxats en aquest collage musical. Comencem amb una cançó d'un dels reis del Rock & Roll de l'època, Lynyrd Skynyrd, amb el tema Sweet Home Alabama.

A continuació escoltarem la cançó que acompanya l'aterratge de l’helicòpter de Forrest Gump al Vietnam. Es tracta de Fortunate Son de Creedence clearwater revival.

La banda sonora també es passeja per la onada hippie i en contra de la intervenció americana al Vietnam. Ha estat difícil triar entre tantes cançons mítiques però hem escollit California Dreamin de The Mamas and the Papas. Aquesta cançó d'enyorança cap a California va passar a ser un dels himnes del moviment hippie que va sacsejar els valors de la cultura occidental.