8 de maig del 2008

La pedra preciosa

Atenció, oients de La casa de vidre, perquè arriba el que probablement estàveu esperant...

el concurs!!!

A partir d'aquest dissabte, tindreu l'oportunitat, els qui encerteu la resposta al problema que us plantegem, d'escollir la banda sonora del pròxim programa. Haureu de triar tres cançons, preferiblement no només instrumentals, d'una mateixa pel·lícula. Podeu escollir la pel·lícula de la vostra vida, aquella que us inspira, aquella que, per vosaltres, és la banda sonora que dóna ritme als vostres passos quan camineu pel carrer cada matí.

Només cal que estigueu atents al repte que us plantejarem aquest dissabte que, encara que sigui pont, hi ha alguns que treballen...

Ah, i recordeu: si teniu la resposta del repte que us plantegem a La pedra preciosa, el concurs de La casa de vidre, deixeu-nos un comentari aquí al nostre bloc, o envieu-nos un mail a lacasadevidre@sants3radio.cat.

El primer que encerti la resposta serà el guanyador!

La Casa de Vidre

I us preguntareu, per què un programa de ràdio que parla sobre cinema s'ha d'anomenar La casa de vidre? Doncs, la resposta la teniu aquí:



Fructuós Gelabert. Ell té la resposta.

Una altra pista? El barri de Sants. Perquè Sants és molt més que l'anunci de Sants, Sants, Sants, carrer de Sants..., perquè Sants és molt més que la Núria Feliu i els seus veïns, perquè Sants és molt més que els castellers de Sants; Sants és molt més que un barri que acull una famosa estació.

Sants, aquí on el veieu (bé, el podeu veure si teniu una mínima noció de geografia barcelonina), és el barri que va ser escenari dels inicis del cinema català. El propi Fructuós Gelabert va obrir-hi els seus estudis, Boreal Films, a l’espai que ara ocupa el centre de la Plaça de Sants. Aquest lloc va ser conegut popularment com La Casa de Vidre.

Però, qui era Fructuós Gelabert? Doncs, si ens situem a l'any 1895, Fructuós Gelabert era un jove ebanista santsenc amb certs coneixements de fotografia. Això sí: va ser un dels primers espectadors de cinema, d'aquell cinema projectat pel cinematògraf dels Lumière, un gran invent que van presentar a París aquell mateix any. De seguida es va importar a tot Europa, i va arribar a Barcelona. Els mateixos germans Lumière van fer una exposició a La Rambla. Ben aviat, Antoni i Emili Fernández, dos fotògrafs, van veure el futur de l’invent i crearen el cinematògraf Napoleó.

Fructuós Gelabert va ser capaç de crear la seva primera càmera per filmar i es va disposar a fer primeres filmacions del cinema català, i també de l’estat espanyol.

Fins fa pocs anys, s’afirmava que la primera filmació feta a l’Estat espanyol era Baralla a un cafè, film realitzat al casino de Sants. No obstant això, s’ha descobert que al 1897 Gelabert ja havia filmat dues escenes de la vida qüotidiana de Sants: Sortida del públic de l’esglesia parroquial de Santa Maria de Sants i Sortida dels treballadors de l’Espanya Industrial. No us recorda a algun altre film dels Lumière? Un any més tard va produir Xoc entre dos transatlàntics, que es considera la primera película del cinema d’animació a l’Estat.

El cinematògraf es va popularitzar gràcies als firaires que recorrien les festes majors com si es tractés d’un espectacle de magia. Però no s'escapava de les crítiques, com les d’intel•lectuals com Russiñol, Maragall i Eugeni d’Ors, que el consideraven un espectacle per a incults. Poc a poc les imatges van anar omplint-se d'arguments i va aparèixer el gènere documental, que va deixar constància dels fets que conmovien la ciutat. La Setmana Tràgica va ser enregistrada amb dos títols, Los sucesos de Barcelona (1909) de Josep Gaspar i La huelga general de agosto en Barcelona de Gelabert.

BAFF


El FESTIVAL DE CINEMA ASIÀTIC DE BARCELONA aquest any arriba a la seva desena edició. (Se celebrarà entre el 25 d'abril i el 4 de maig a la nostra ciutat.)

Des de la primera i reduïda edició a l'any 1999, el BAFF ha crescut any rere any en pel·lícules projectades, espais i assistència, amb 22.000 espectadors al BAFF 2007. Aquest festival s'ha consolidat com un dels referents europeus del cinema asiàtic i una cita imprescindible entre els festivals espanyols.

Un festival com el BAFF ofereix un gran ventall d'ofertes dins de cinema asiàtic actual. A partir d'aquest punt de partida, cadascú investiga i remena en la línia que més li interessa durant la resta de l'any fins que arriba la següent edició. El treball del BAFF és buscar i rebuscar, descobrir noms nous i conservar un espai per als autors consagrats.

El talent del cinema asiàtic no només segueix intacte, sinó que augmenta cada any. Corea del Sud, meravellat, observa l'èxit que el seu cinema té a la resta del món. No es tracta d'un cinema violent, si no genialment original i colpidor. Japó segueix mostrant-nos la solitud contemporània sense artificis i, amb la seva elegància en la narració, produeix un cinema carregat de bellesa.

De Malàisia surten nous realitzadors prometedors. Índia segueix reinterpretant el cinema mundial a ritme de Bollywood. Els joves cineastes xinesos s'obren camí entre les prohibicions que els imposa el govern amb un talent que les supera. Hong Kong continua fent el millor cinema d'acció. De fet, la cinematografia convidada al BAFF 2008 serà Hong Kong.

Possiblement el que ens agrada del cinema asiàtic és que no ho entenem tot. Hi ha milers de coses que se'ns escapen. No obstant això, si ens continua atraient i ens fa reflexionar és perquè ens fa veure el món des d'un altra punt de vista, des d'una altra cultura. Però no només en el cinema es pot contemplar l'explosió creativa del continent asiàtic. L'art de creadors xinesos i coreans està present en les millors galeries de les nostres ciutats i les seves peces ja són les més buscades pels col·leccionistes.

En l'actualitat, es pot contemplar un exposició sobre art pop xinès, anomenada Vermell a part, a la fundació Joan Miró o una exposició fotogràfica de Zhu Yì al Palau de la Virreina, entre d'altres. Tots aquests exemples, conformen la presència de la cultura i l'art asiàtic al nostre país.

El BAFF es va inaugurar ahir amb la pel·lícula xinesa Assembly, del director Feng Xiaogang. Es tracta d’una obra èpica que transcorre a la guerra civil xinesa després de la II Guerra Mundial i que ha estat tot un fenomen de taquilla a la Xina. La clausura del BAFF 2008 i el lliurament de guardons se celebrarà a l'Espai Movistar amb entrada gratuïta.

Després del lliurament de premis es projectarà Sparrow del director Johnnie To, que serà a Barcelona presentant la pel·lícula. En aquest film, el cineasta escriu una veritable carta d'amor a la contínua capacitat de renovació de la seva ciutat, Hong Kong. Però hi hauran moltes altres propostes.


Les primeres películes d'Akira Kurosawa, a la dècada dels 30 i els 40 van ser supervisades pel bel·licista govern japonès, i van incloure temes nacionalistes força sovint. En canvi, les seves primeres pel·lícules post-bèl·liques són crítiques a l'anterior règim japonès i critiquen al funcionariat public i les seves polítiques com a Vivir (1952). Kurosawa va fer moltes altres pel·lícules sobre el Japó contemporani, com El perro Rabioso (1949). Però, seria una pel·lícula d'època, Rashomon (1950), la que el va fer conegut internacionalment.

Kurosawa tenia una tècnica cinematogràfica pròpia que va aportar una singularitat a les seves pel·lícules. El seu estil es destaca per l'ús de múltiples càmeres per a gravar una mateixa escena des de diversos angles, l'ús de lents de teleobjectiu que aplanaven el pla i el significat dels elements meteorològics als seus films, entre moltes aportacions cinematogràfiques.

Akira Kurosawa també era conegut com "L'Emperador". Era un perfeccionista extrem amb un estil casi dictatorial. Per exemple, a Rashomon va emprar tot el subministrament d'aigua de la zona on filmava per a crear una tempesta o a Ran va fer construir tot un castell a la muntanya del Fuji per a cremar-lo en el clímax de la película.

S'ha de destacar l'amplitud d'influències artístiques dels films de Kurosawa. Algunes de les seves pel·lícules són adaptacions d'obres de William Shakespeare o d'obres literàries russes, com L'Idiota de Fiodor Dostoievski. Per exemple, el colpidor drama de Vivir es basa en l'obra de Tolstoi, La mort d'Ivan Ilich. No obstant, va tenir altres influències com l'obra del director nord-americà John Ford o novel·les policíaques, entre d'altres. Per tot això i molt més, Akira Kurosawa és un director asiàtic força occidental, tot i que també estava molt influït per la cultura del seu país. Les pel·lícules d'Akira Kurosawa han tingut una gran influència en el cinema mundial, i encara inspiren a molts directors. Veiem alguns casos.


Rashomon no només va donar a conèixer Kurosawa i el cinema japonès arreu del mon, també va construir un tipus de narrativa fragmentada, coneguda com l'efecte rashomon. A més, Rashomon està considerada la primera película judicial de la història del cinema.


S'han fet moltes versions de Los siete samurais en diversos gèneres cinematogràfics, com el Western en el film Los siete magníficos de John Sturges. Hi ha moltes pel·lícules que es basen en l'original de Kurosawa, com el film d'animació Bichos.


Per la seva banda, La fortaleza escondida és una influència reconeguda en les pel·lícules de La Guerra de las Galaxias de George Lucas, en particular en els Episodis IV (Una nueva esperanza) i VI (El regreso del Jedi) i en els personatges de C3PO i R2D2. De fet, Lucas i Spielberg produirien algunes pel·lícules de Kurosawa com Ran. El director japonès va rebre nombrosos premis internacionals al llarg de la seva carrera i al 1990 li va ser concedit l'Oscar honorífic.