Si aquests dies camineu pels carrers de Barcelona i observeu els opis publicitaris, veureu el cartell de l'estrena més important de la setmana. Es traca de La Red Social (The Social Network) la que diuen serà una de les pel·lícules més rellevants d'aquest any. Doncs bé, si us fixeu una mica més en el cartell veureu que sota de la fotografia del protagonista tan sols apareixen dos noms, dos reclams. A diferència d'altres films aquest dos noms no són els de dues super-estrelles de Hollywood sinó els del seu director, David Fincher, i el seu guionista, Aaron Sorkin. I és que si bé no és estrany que un director ( i més de la talla de Fincher) sigui reclam en un cartell, no deixa de sorprendre que el nom d'un guionista estigui visiblement remarcat dins el cartell publicitari d'una pel·lícula.
Però per aquells que coneixem la carrera i la vàlua d'Aaron Sorkin aquest fet no ens sorprèn.
Aquest és el motiu pel que vull dedicar una entrada al nostre bloc a la figura d'aquest gran guionista que ens els darrers 15 anys ens ha entregat pel·lícules molt interessants i una sèrie de televisió inoblidable. Estem parlant d'El Ala Oeste de la Casa Blanca. Aquesta producció de la Warner Bros. emesa a la NBS a partir del 1999 va ser tot un èxit de crítica i audiència i va marcar l'inici (juntament amb Los Soprano) de l'actual edat daurada de la televisió. Durant les primeres 4 temporades de les 7 totals, Aaron Sorkin va firmar el guió de tots els episodis, cosa que demostra la seva capacitat de treball. Durant aquestes 4 temporades, els fans de la televisió de qualitat van poder disfrutar de les seves millors característiques com a guionista: personatges interessants i empàtics, drama creïble i sobretot diàlegs, molts diàlegs. I és que aquesta ha quedat com la seva gran característica. Tota l'obra d'Aaron Sorkin està repleta de diàlegs constants però no uns diàlegs innecessaris i reiteratius, sinó uns diàlegs absorbents i sempre interessants on a través de l'ocupació i/o la trama dels protagonistes (ja sigui política americana, un judici o la invenció del Facebook) es construeix (o de-construeix) la psicologia i la personalitat dels personatges que veiem.
Però per aquells que coneixem la carrera i la vàlua d'Aaron Sorkin aquest fet no ens sorprèn.
Aquest és el motiu pel que vull dedicar una entrada al nostre bloc a la figura d'aquest gran guionista que ens els darrers 15 anys ens ha entregat pel·lícules molt interessants i una sèrie de televisió inoblidable. Estem parlant d'El Ala Oeste de la Casa Blanca. Aquesta producció de la Warner Bros. emesa a la NBS a partir del 1999 va ser tot un èxit de crítica i audiència i va marcar l'inici (juntament amb Los Soprano) de l'actual edat daurada de la televisió. Durant les primeres 4 temporades de les 7 totals, Aaron Sorkin va firmar el guió de tots els episodis, cosa que demostra la seva capacitat de treball. Durant aquestes 4 temporades, els fans de la televisió de qualitat van poder disfrutar de les seves millors característiques com a guionista: personatges interessants i empàtics, drama creïble i sobretot diàlegs, molts diàlegs. I és que aquesta ha quedat com la seva gran característica. Tota l'obra d'Aaron Sorkin està repleta de diàlegs constants però no uns diàlegs innecessaris i reiteratius, sinó uns diàlegs absorbents i sempre interessants on a través de l'ocupació i/o la trama dels protagonistes (ja sigui política americana, un judici o la invenció del Facebook) es construeix (o de-construeix) la psicologia i la personalitat dels personatges que veiem.
Així ha estat sempre en una carrera que va començar com a jove dramaturg al Nova York dels 80. Després de debutar amb un parell d'obres que no van tenir molt ressò, Sorkin va escriure l'obra titula A few good men. Abans de que s'estrenés al teatre, ja va rebre una oferta per adaptaria al cinema. El resultat d'això va ser la seva entrada a Hollywood per la porta gran amb Algunos Hombres Buenos, dirigida l'any 1991 per Rob Reiner i protagonitzada per Jack Nicholson i Tom Cruise. El film, un potent drama que questiona el poder de l'excèrcit americà, va ser un èxit de recaptació i crítica, cosa que va permetre a Sorkin ser un dels guionistes més sol·licitats del moment. Després d'això va escriure el thriller Malícia i va fer de guionista no acreditat a La Roca o La Lista de Schindler entre d'altres. També va escriure el guió de El Presidente y Miss Wade, el film del que va sorgir El Ala Oeste de la Casa Blanca a partir d'idees descartades.
Després d'aquesta pel·lícula va debutar a la televisió creant i escrivint la comèdia Sports Night que seguia el que hi ha darrera d'una televisió esportiva. Aquest gust per explorar els secrets que s'amaguen sota una gran institució i la facilitat per crear trames dins grups corals és una constant en el treball televisió de Sorkin, ja que aquesta és la base d'Sports Night, El Ala Oeste de la Casa Blanca i la seva darrera sèrie cancel·lada al 2006 Studio 60 on the Sunset Strip que explorava la rereguarda d'un programa de televisió en crisis.
En els darrers anys, Aaron Sorkin s'ha dedicat per complet al cinema. El 2007 es va estrenar La Guerra de Charlie Wilson escrita per ell, dirigida per Mike Nichols i amb Tom Hanks i Julia Roberts. La pel·lícula representava un gir cap al sarcasme i l'humor crític per encarar una moment clau de la política americana dels anys 80. Va passar un pèl desapercebuda tenint en compte el potencial que duia però a la fi, és una gran pel·lícula. Després, Sorkin es va dedicar a desenvolupar nous guions. Un d'ells és el que s'estrena aquesta setmana i el motiu per dedicar aquest article, La Red Social. El film ha despertat molta curiositat des dels seus inicis ja que tothom es preguntava com es podia fer una pel·lícula sobre facebook. En seguida que es va saber que Aaron Sorkin seria el guionista i David Fincher el director, la curiositat va ser encara més gran. Què podrien fer aquests dos grans del cinema actual? Doncs pel que diu la premsa i el públic a hores d'ara, potser han fet la millor pel·lícula de l'any (amb perdó d'Inception i Toy Story 3) i la candidata més clara per guanyar als oscar. Encara queda molt camí i més val no crear masses expectatives però el cert és que tothom s'està rendint a aquesta pel·lícula i al guió d'Aaron Sorkin que un cop més, a base de diàlegs constants sap elaborar una crònica demolidora de l'amèrica actual.
Després d'aquesta pel·lícula va debutar a la televisió creant i escrivint la comèdia Sports Night que seguia el que hi ha darrera d'una televisió esportiva. Aquest gust per explorar els secrets que s'amaguen sota una gran institució i la facilitat per crear trames dins grups corals és una constant en el treball televisió de Sorkin, ja que aquesta és la base d'Sports Night, El Ala Oeste de la Casa Blanca i la seva darrera sèrie cancel·lada al 2006 Studio 60 on the Sunset Strip que explorava la rereguarda d'un programa de televisió en crisis.
En els darrers anys, Aaron Sorkin s'ha dedicat per complet al cinema. El 2007 es va estrenar La Guerra de Charlie Wilson escrita per ell, dirigida per Mike Nichols i amb Tom Hanks i Julia Roberts. La pel·lícula representava un gir cap al sarcasme i l'humor crític per encarar una moment clau de la política americana dels anys 80. Va passar un pèl desapercebuda tenint en compte el potencial que duia però a la fi, és una gran pel·lícula. Després, Sorkin es va dedicar a desenvolupar nous guions. Un d'ells és el que s'estrena aquesta setmana i el motiu per dedicar aquest article, La Red Social. El film ha despertat molta curiositat des dels seus inicis ja que tothom es preguntava com es podia fer una pel·lícula sobre facebook. En seguida que es va saber que Aaron Sorkin seria el guionista i David Fincher el director, la curiositat va ser encara més gran. Què podrien fer aquests dos grans del cinema actual? Doncs pel que diu la premsa i el públic a hores d'ara, potser han fet la millor pel·lícula de l'any (amb perdó d'Inception i Toy Story 3) i la candidata més clara per guanyar als oscar. Encara queda molt camí i més val no crear masses expectatives però el cert és que tothom s'està rendint a aquesta pel·lícula i al guió d'Aaron Sorkin que un cop més, a base de diàlegs constants sap elaborar una crònica demolidora de l'amèrica actual.
