Sorkin, Aaron Sorkin.

Si aquests dies camineu pels carrers de Barcelona i observeu els opis publicitaris, veureu el cartell de l'estrena més important de la setmana. Es traca de La Red Social (The Social Network) la que diuen serà una de les pel·lícules més rellevants d'aquest any. Doncs bé, si us fixeu una mica més en el cartell veureu que sota de la fotografia del protagonista tan sols apareixen dos noms, dos reclams. A diferència d'altres films aquest dos noms no són els de dues super-estrelles de Hollywood sinó els del seu director, David Fincher, i el seu guionista, Aaron Sorkin. I és que si bé no és estrany que un director ( i més de la talla de Fincher) sigui reclam en un cartell, no deixa de sorprendre que el nom d'un guionista estigui visiblement remarcat dins el cartell publicitari d'una pel·lícula.

Però per aquells que coneixem la carrera i la vàlua d'Aaron Sorkin aquest fet no ens sorprèn.

Aquest és el motiu pel que vull dedicar una entrada al nostre bloc a la figura d'aquest gran guionista que ens els darrers 15 anys ens ha entregat pel·lícules molt interessants i una sèrie de televisió inoblidable. Estem parlant d'El Ala Oeste de la Casa Blanca. Aquesta producció de la Warner Bros. emesa a la NBS a partir del 1999 va ser tot un èxit de crítica i audiència i va marcar l'inici (juntament amb Los Soprano) de l'actual edat daurada de la televisió. Durant les primeres 4 temporades de les 7 totals, Aaron Sorkin va firmar el guió de tots els episodis, cosa que demostra la seva capacitat de treball. Durant aquestes 4 temporades, els fans de la televisió de qualitat van poder disfrutar de les seves millors característiques com a guionista: personatges interessants i empàtics, drama creïble i sobretot diàlegs, molts diàlegs. I és que aquesta ha quedat com la seva gran característica. Tota l'obra d'Aaron Sorkin està repleta de diàlegs constants però no uns diàlegs innecessaris i reiteratius, sinó uns diàlegs absorbents i sempre interessants on a través de l'ocupació i/o la trama dels protagonistes (ja sigui política americana, un judici o la invenció del Facebook) es construeix (o de-construeix) la psicologia i la personalitat dels personatges que veiem.

Així ha estat sempre en una carrera que va començar com a jove dramaturg al Nova York dels 80. Després de debutar amb un parell d'obres que no van tenir molt ressò, Sorkin va escriure l'obra titula A few good men. Abans de que s'estrenés al teatre, ja va rebre una oferta per adaptaria al cinema. El resultat d'això va ser la seva entrada a Hollywood per la porta gran amb Algunos Hombres Buenos, dirigida l'any 1991 per Rob Reiner i protagonitzada per Jack Nicholson i Tom Cruise. El film, un potent drama que questiona el poder de l'excèrcit americà, va ser un èxit de recaptació i crítica, cosa que va permetre a Sorkin ser un dels guionistes més sol·licitats del moment. Després d'això va escriure el thriller Malícia i va fer de guionista no acreditat a La Roca o La Lista de Schindler entre d'altres. També va escriure el guió de El Presidente y Miss Wade, el film del que va sorgir El Ala Oeste de la Casa Blanca a partir d'idees descartades.

Després d'aquesta pel·lícula va debutar a la televisió creant i escrivint la comèdia Sports Night que seguia el que hi ha darrera d'una televisió esportiva. Aquest gust per explorar els secrets que s'amaguen sota una gran institució i la facilitat per crear trames dins grups corals és una constant en el treball televisió de Sorkin, ja que aquesta és la base d'Sports Night, El Ala Oeste de la Casa Blanca i la seva darrera sèrie cancel·lada al 2006 Studio 60 on the Sunset Strip que explorava la rereguarda d'un programa de televisió en crisis.

En els darrers anys, Aaron Sorkin s'ha dedicat per complet al cinema. El 2007 es va estrenar La Guerra de Charlie Wilson escrita per ell, dirigida per Mike Nichols i amb Tom Hanks i Julia Roberts. La pel·lícula representava un gir cap al sarcasme i l'humor crític per encarar una moment clau de la política americana dels anys 80. Va passar un pèl desapercebuda tenint en compte el potencial que duia però a la fi, és una gran pel·lícula. Després, Sorkin es va dedicar a desenvolupar nous guions. Un d'ells és el que s'estrena aquesta setmana i el motiu per dedicar aquest article, La Red Social. El film ha despertat molta curiositat des dels seus inicis ja que tothom es preguntava com es podia fer una pel·lícula sobre facebook. En seguida que es va saber que Aaron Sorkin seria el guionista i David Fincher el director, la curiositat va ser encara més gran. Què podrien fer aquests dos grans del cinema actual? Doncs pel que diu la premsa i el públic a hores d'ara, potser han fet la millor pel·lícula de l'any (amb perdó d'Inception i Toy Story 3) i la candidata més clara per guanyar als oscar. Encara queda molt camí i més val no crear masses expectatives però el cert és que tothom s'està rendint a aquesta pel·lícula i al guió d'Aaron Sorkin que un cop més, a base de diàlegs constants sap elaborar una crònica demolidora de l'amèrica actual.

La Llegenda de Superman continua

Benvinguts seguidors de La Casa de Vidre,

Deixeu-me estrenar-me escrivint en el blog amb un article sobre una dels meus personatges preferits: SUPERMAN. Aquest superheroi totpoderós (i incomprès per les masses actuals) és un símbol perdut de l’edat daurada dels còmics. En temps de decadència, d'històries dramàtiques, marcades per un to crepuscular i on els herois són figures tràgiques, sembla que no ha hagut cabuda per una icona com Superman.

La majoria de la gent encara el té per un heroi perfecte, sense problemes ni dilemes. Però no és així. Tots aquells que hem llegit els seus còmics més importants i l'hem seguit per diferents mitjans fins avui dia, sabem que Superman té material de gran recorregut i temes per explorar. El pitjor és que la indústria cinematogràfica (en concret la Warner Bros.) na ha sabut treure tot el suc al personatge i s'ha encallat en la imatge de l'època daurada, idealitzada per la magnifica pel·lícula "Superman" de 1978 i dirigida per Richar Donner. Aquest va ser l'error de plantejament de "Superman Returns" (2006, Bryan Singer), voler seguir el camí marcat pel primer film. Gran error. Resultat: Una franquícia multimilionària estancada en el limbe.

Però això està a punt de canviar.

I és que l'home més ben tractat i estimat a la Warner Bros. actualment, Christopher Nolan va acceptar fa mesos liderar la reconversió de l'Home d'Acer per ressuscitar-lo tal i com va fer amb Batman fa ja 5 anys. Aquest cop no ho farà com a director, sinó com a productor, supervisant el guió i escollint a aquell que segui a la preuada cadira de director. I és aquí on l'actualitat marca el curs d'aquest article ja que segons s'ha pogut saber darrerament via deadline, Christopher Nolan té en ment una llista de 6 directors amb els que s'està reunint per considerar que serà l'elegit. La llista és prou interessant i està donant molt a parlar dins les entranyes de Hollywood. Els directors considerats pel "mentor" del projecte són Tony Scott (“Amor a Quemarropa”, “Enemigo Público” i un llarg etcètera), Matt Reeves (“Monstruoso”), Jonathan Liebesman (“Battle: Los Angeles”), Duncan Jones (“Moon”), Zack Snyder (“300”, “Watchmen”) i la darrera incorporació a la llista, Darren Arronofski (“El Luchador”).

Com veieu, els candidats són tots interessants. A Tony Scott tots el coneixem, pot aportar experiència, ofici i entreteniment sens dubte però potser per una posada al dia de l'heroi de Krypton, no és el més adequat. Respecte Jonathan Liebesman us diré que conec molt poc d'ell a part de la precuela de “La Matanza de Texas” que va dirigir al 2006 i dels 6 és el que menys confiança em dona però mai se sap. Zack Snyder és segurament un dels directors amb més ressò de la llista però per a mi, no és una bona opció. Personalment no sóc fan de la seva feina i tot i que demostra tenir qualitats per entretenir (“300” és una gran pel·lícula per entretenir, res més) crec que el perd massa la seva utilització de la imatge ràpida més l'slow motion. No sé, em cansa. A més quan va estar davant d'un material exigent com és “Watchmen” (un dels còmics més importants de la història) no va estar a l'alçada.

I el mateix és el que li podria passar amb Superman. Respecte Aronofski que es va afegir a la llista fa poc, també diré que no m'acaba de convèncer massa. És un director que malgrat els seus defectes, se l'ha de reconèixer una marca personal indubtable i una forta personalitat, un fet que no és gens dolent. Però precisament per això no el veig treballant amb Christopher Nolan. Potser m'equivoco i resulta ser l'únic director capaç de portar aquest projecte més lluny que el Batman de Nolan, però no m'acaba de fer el pes. Això si, és el director que més està donant a parlar, fins i tot ja s'especula que amb ell arribaria Natalie Portman com a Lois Lane.

I em deixo pel final les meves dues apostes d'entre els candidats. Personalment crec que un director jove seria el millor pel projecte. Si a més, aquest director ha demostrat en les seves poques pel·lícules un domini extraordinari per l'acció i el pols narratiu, millor que millor. És per això que Matt Reeves i Duncan Jones encaixarien més dins de l'estructura liderada per Christopher Nolan. Matt Reeves ja sap el que és treballar per a un pes pesant de Hollywood com és el cas de J.J Abrams. "Monstruoso" va suposar un debut fantàstic pel director que ara ha impressionat al festival de Toronto amb la seva versió americana de la sueca "Déjame Entrar" (pot semblar un sacrilegi dir això, però molts asseguren que és un remake a l'alçada de l'original).

Respecte Duncan Jones, he de dir que m'interessa més que Matt Reeves i crec que seria la millor opció. No perquè sigui fill del gran David Bowie (imagino que el pobre no es pot separar d’aquest fet) sinó perquè com va demostrar amb "Moon", la seva òpera prima, és un director amb un recorregut molt interessant, capaç de fer un petit film impressionant amb quatre duros i que segurament amb tots els diners de la Warner Bros. prodria fer un Superman interessantíssim sota la tutela del omnipresent Nolan.

En tot cas, en poques setmanes se sabrà qui és l'elegit per retornar al fill perdut de Krypton al lloc que li pertoca dins el panorama actual. Al cap i a la fi, és el superheroi definitiu i es mereix un el seu espai al més alt del pabelló cinematogràfic.

La Casa de Vidre - 14 de novembre del 2009

Presentem l'alternativa, el festival de cinema indie a barcelona, i et presentem les millors estrenes! Atenció al concurs de la marató de cinema fantàstic i de terror!